La Blogològia

Beneficència i lumbàlgia

2011-10-02T14:45:00.001+02:00

Donar coses que ja no fas servir a gent que li fan falta és bo. Més encara: no fer-ho és de ser un cretí. Fa poc, però, vaig veure un anunci que em va cridar l'atenció. "Ropa usada". Fantàstic, recullen roba, molt bé. Vas llegint i tot perfecte, passarem per alt el tema joguines (són petites i els nens se'n cansen, pot ser interessant donar-les). Col·laborar sembla senzill, però de cop i volta llegeixes "electrodomésticos". Diverses qüestions:

1-algú es vesteix amb una nevera?
2-qui entrega una rentadora que perd aigua a una pobra gent perquè se'ls inundi la casa?
3-qui deixa un electrodomèstic "en una bolsa bien visible" al portal?

Hi ha un munt de problemes logísitcs evidents, amb conseqüències físiques que inclouen un ventall que va de "agulletes" a "lumbàlgia" o "traumatisme vertebral múltiple". Però sobretot hi ha un tema de solidaritat claríssim: si us plau, no doneu electrodomèstics, perquè aleshores els que donem roba semblarem uns merdes. Gràcies.

El pis que no vol pisos

2011-10-02T00:15:00.003+02:00

"Pisos no, plaça sí". I dues vegades, insistint. Un pis que diu que no vol pisos. Que és conscient del desgavell urbanístic i que no vol que ningú l'assenyali dient "mira, els nínxols en vida". Un pis que no vol més pisos al costat, que no s'hi porta bé. Un pis cansat de sentir converses que es filtren per les seves parets; prou de crits, de teles, de veïnes que posen la música més forta perquè amb l'aspirador no la senten.
Un pis que demana eutanàsia. I que facin una plaça amb xiquiparc, voyeurs i un pipican.

La millor publicitat del món

2011-07-28T20:15:00.002+02:00

Crec que, amb aquest camió, hem creuat una nova frontera en la publicitat. "Muebles Peña (es el mejor)". Entre parèntesi. No és un eslògan, és un aclariment. "Ei, t'ho dic en confiança, de col·lega a col·lega: és el milor". Deixant-se estar de subtilesses i de merdes. "És el millor", però t'ho dic a tu, en confiança. Us aconsello que feu com jo: cremeu tots els vostres mobles i compreu-los a Muebles Peña (es el mejor). Ara només espero que, realment, siguin mobles Peña, i no mobles De la Peña. Que ja sabem que aquests últims es trenquen molt fàcilment. I acabes plorant.

Darth Vador

2011-04-16T19:49:00.000+02:00

La Caixa patrocina la Berlinale

2011-02-11T01:40:00.001+01:00

Primer vermouth en lavativa

2011-02-05T21:27:00.002+01:00

Cereals per engreixar-se

2011-02-04T00:13:00.001+01:00

És pitjor del que sembla

2011-02-03T23:30:00.005+01:00

A partir d'ara estaré una mica pesat amb això. Però és que ens ho passem teta i tenim ganes de compartir-ho. Podeu comprar entrades com bojos aquí (és el telentrada, podríeu anar-hi vosaltres mateixos, però com sou vagos de mena us he fotut el link, que no sigui dit). Sí, és a Cardedeu. Però si pot arribar sense nau espacial, no sigueu tan còmodes.

La idea és mooolt senzilla: un paio que t'explica les seves fotos (de les vacances) o algunes fotos que ha vist. Són totes imatges rares, difícils d'explicar, i que quan les expliques sempre són pitjor del que semblen (sí, d'aquí el nom). Per exemple, hi ha un senyor gran picant gel amb una destral despullat (insisteixo, enmig del glaç), que em té fascinat. Doncs intentem explicar això, i ho fem també amb cançons en directe dels mítics Ferran Andechaga i Sergi Esparza.
Vaja, a nosaltres ens agrada.

Flower Power

2011-01-29T19:15:00.002+01:00

Per fi es pot okupar amb una mica de classe

2011-01-23T21:19:00.002+01:00

Heidi i la salut bucodental

2011-01-13T00:07:00.003+01:00

Avui he vist a Heidi rentant-se les dents. Ja està, volia que ho sabéssiu.

El xurroday

2011-01-06T15:31:00.002+01:00

Ahir vam celebrar amb uns amics una nova edició del 'Xurroday', una tradició que ja es remunta exactament a fa uns anys i que ens reuneix el 5 de gener per fer i menjar xurros. Per què? Què commemorem? Quin sentit té? D'on ve la paraula xurro? Són preguntes que no hem respost i que probablement no respondrem mai. Però fem uns xurros boníssims gràcies a una xurrera casolana. Bàsicament és una premsa amb una mena d'esfínter al final. Tu hi fiques la massa i llavors apretes perquè els xurros surtin per l'anus plàstic de la màquina (pots triar el disseny de l'esfínter, per tenir diferents models de xurros), els fregeixis, els ensucris i te'ls fotis.
Us he adjuntat dues fotos de la màquina per si voleu iniciar tradicions similars com la 'Xurriktoberfest'. Veureu que a la caixa s'indica (contràriament al que tots pensàvem) que els xurros formen part d'una dieta nutricionalment equilibrada. I els fabricants estan tan excitats amb la idea que han posat malament les exclamacions. Jo crec que no cal dir res més. Confiança cega, aquest pot ser el Xurriyear.

El vi que sempre havia estat buscant

2010-12-29T18:05:00.003+01:00

Sabia que existia un vi ideal per mi. L'he trobat. Molamatta.

Fin de David Monteagudo

2010-12-28T21:29:00.002+01:00

Fa un temps em vaig comprar 'Fin', perquè era el fenòmen de la temporada i no tinc personalitat. Però el vaig començar a llegir i el vaig abandonar després de 140 pàgines de pèrdua de temps i decepció. El cas és que a l'hora d'explicar als altres el que pensava de 'Fin' tothom em tractava una mica (bastant) de boig. I l'essència de la democràcia em duia a pensar que devien tenir raó. Ara he trobat la crítica d'un savi no pressionat per la maquinària dels suplements literaris. I és reconfortant. Llegiu aquí al Doc Moriarty.

Els jocs de paraules

2010-12-28T19:12:00.003+01:00

Sóc un ultraortodox dels jocs de paraules. Sóc conscient que a molta gent li fan ràbia, i a mi també. Però hi ha jocs de paraules brillants que fan molta risa i aquests no els hauríem de condemnar a l'ostracisme per un reguitzell de jocs de paraules patilleros que donen mal nom a tota una categoria humorística. Per això, abans que els nostre sentit comú ens obligui a extirpar els jocs de paraules de l'humor per dignitat, hem de fer una purga. Mitjançant criteris absolutament subjectius de qualitat hem de localitzar i reduïr (de grat o per força) a tots els responsables de jocs de paraules de merda que embruten el bon nom de tots els altres. I deixo una imatge d'una clínica veteninària de Pals que jo crec que és un exemple de mala praxis ludoparaulística.
A banda, que si jo fos un gos i hagués d'anar a aquesta clínica per la típica operació de fimosi canina (també hi deu haver gossos jueus, no? Merda, he ajuntat gossos i jueus en una sola frase. Perdona, Pilar Rahola) no m'inspiraria cap confiança que fessin xistes així.

Principi fallit de guió de ràdio sobre religió

2010-12-06T21:37:00.002+01:00

Us presento la versió descartada de la meva propera secció per la ràdio. Va sobre religió (inca, però reliigió). I clar, introduir el tema de la religió és delicat. En aquesta primera versió no me n'he soritt. Volia compartir aquest inici de secció que mai s'emetrà.

"Avui vull parlar de religió. Però abans que comenceu a trucar vull dir que no ofendré a ningú. I si l’ofenc és que potser té la pell molt fina. Tan fina com un nen petit. Ja està? Ja he ofès a algú? Fins ara no he dit res que no sigui cert. El que passa és que, com diuen en castellà: quin se pica, anos come".

I+D= -cafè esquitxat

2010-11-25T01:10:00.001+01:00

Prêt à postrer

2010-11-18T00:00:00.002+01:00

Musho Cristo eh!

2010-10-03T23:00:00.004+02:00

Fa uns mesos vaig descobrir aquest Crist del Betis en un popular bar de tapes de Sant Boi (popular de gent, no del PP, crec que tothom era tirant a psoe-ista arsa quillo). Com hi vaig anar a parar? Amb la frase "fan unes braves i uns xocos de puta mare". Sí amics, l'obstrucció d'artèries és sempre una prioritat. En qualsevol cas, de camí cap al lavabo (sí sí, el tenen a l'entrada del lavabo) hi havia aquest Crist del Betis. Un Crist a prop del lavabo? Què cony posen a les tapes aquests cabrons?
Ara mateix, si no m'equivoco, el Betis és líder de segona (podria mirar-ho amb un cop de google, però ni m'interessa molt la segona divisió ni, molt menys, el betis). Hi ha tingut alguna cosa a veure aquest Crist Bètic? Molts direu "això és un fotomuntatge". I jo us diré: no n'estigueu tan segurs, a l'època en que Crist anava per la terra no hi havia photoshop. I la foto sembla original no? Està fent aquella cara i aquella senyal típica a càmara de "no, va, deixa de tocar els ous amb la camareta que fem tard". Si assumim que la foto és real haurem d'assumir una cosa més important: Déu és andalús. Ningú es fa del betis sense ser andalús, del barça pots ser-ne a qualsevol lloc del món perquè ho peta i t'agrada apuntar al carro guanyador. Però quin garrulo es faria del betis si no hagués caigut a la marmita andalusista de petit? Sí Déu, com temo, és andalús, prometo no tornar a dir mai res més dolent d'aquests estimats compatriotes plens de gràcia, gentilesa, coneixements i passió per la feina. Perquè si el cel està ple d'andalusos, com cony ha de ser l'infern?
Musho Cristo, musho Cristo, eh!

Quien vive ahí - Los Abetos **** Santiago de Compostela

2010-09-18T16:16:00.003+02:00

Sé que veieu als gallecs com els portuguesos del nord que voten al PP. I és cert. Així és. També és cert que Portugal al costat de Galícia sembla Moçambic i Galícia al costat de Catalunya sembla Portugal. Però deixant això de banda hi ha coses magnífiques (més enllà de l'albariño, el marisc i la protecció de l'apòstol Santiago que guia els joves gallecs pel recte camí de Déu). Entre elles l'hotel Los Abetos. Sé que el nom és com d'hostal de carretera on no trobes escarabats sinó trossos de persones esquarterades per escarabats assassins (en un gag de padre de familia sortien, eren escarabats chicanos). És cert que Los Abetos està a tocar de l'autopista però és la polla. Tant és així que la nostra habitació tenia garatge i dos pisos (80€ nit, tranquils). Vam flipar tant que vam fer un 'quién vive ahí' i aquí us el deixo. Ara bé, listos de la mierda: no sé editar video. Se'm penja el sony vegas, no m'aclaro amb el premiere, ni el imovie del mac. El movie maker de windows és una puta merda i no penso perdre més temps intentant aprendre com s'edita. Si m'interessés molt hauria fet fp. Per tant, hi ha trossos que no hi haurien de ser, hi hauria d'haver jumpcuts, una música que acompanyés i hauria d'haver pelat els xistes més fluixos. Feu-ho vosaltres amb la vostra ment. Com diuen a la Disney, "la imaginación es...". Ja que us hi poseu acabeu la frase vosaltres mateixos, també. Us estimo molt. Menys a tu i a tu.

Michecin: rebutgi originals

2010-03-21T17:56:00.004+01:00

S'ha de reconèixer que el Bibendum de Michelin és un ninot que mola. S'ha de reconèixer que el tio que va veure una pila de pneumàtics i va dir "si tingués braços seria un home" era un crack. O un porrero. I s'ha de reconèixer que normalment les imitacions fan cagar. És el cas de tots els cereals de fibra que imiten All Bran. Però, de vegades, la còpia fa uns girs meravellosos per burlar la propietat intel·lectual i acaba fent innovacions glorioses. És el cas de Michecin. Aquest Bibendum cowboy que em vaig trobar en un cotxet infantil a la Bisbal de l'Empordà. Michecin és el germà vaquer d'en Bibendum. Un es va quedar muntant rodes a França i l'altre se'n va a anar a muntar toros a un rodeo. Qui som nosaltres per jutjar-ho? Doncs bé, Michecin ha tornat a Europa, almenys a la Bisbal, potser una mica desgastat i qui sap si recautxutat. I jo espero que en Michecin es quedi i que el veiem per tot el país, sense que ningú el prohibeixi perquè s'assembli sospitosament a l'ànima d'una multinacional. Perquè si Michecin és culpable d'assemblar-se al Bibendum, també ho és aquest nen. I tant el Michecin com el nen, a mi em semblen molt millors (o com a mínim menys vistos). Abraceu les imitacions cutres, rebutgeu originals.

Lie Wins!

2009-12-31T19:15:00.003+01:00

Fa un temps vaig explicar en aquest blog que tinc un gorret yankee per anar a la piscina. Bé, avui aquest gorret m'ha proporcionat un dels moments més feliços d'aquestes festes: després de fer unes piscines (poques i nedant estil gosset) estava tranquilament al jacuzzi quan un senyor andalús dels que no es treuen la cadeneta de la verge de nosequè ni per anar a la piscina m'ha dit, sense bona tarda ni res, "¿eres americano?". He dit ràpidament que no perdent una gran oportunitat lúdica, però el destí me l'ha tornat a posar davant. L'home ha continuat: "¿has estado en Estados Unidos?". Aquí he decidit viure a tope la vida d'una persona imaginària i he dit que sí, que havia estat a Estats Units. Em demana a on i li responc que Nova York, així és que m'explica que té una filla que fa 20 anys que viu a Connecticut i que ell ha anat 5 cops a Nova York.
Aquí ve lo més guai: em pregunta si he pujat a l'Estàtua de la Llibertat i jo (el meu personatge imaginari no deixaria passar l'oportunitat de pujar-hi) li dic que sí, que és clar. Immediatament diu "¿cómo fuiste?" i responc "en barco". L'home es fot a riure encantat i m'explica que a la seva botiga el visitava un senyor que li va dir que havia estat a Nova York i que havia pujat a l'Estàtua de la Llibertat. Sense malícia, el meu home de les cadenes li va demanar com hi havia anat i el capullo mentider li va dir que "en taxi". El meu company de jacuzzi, eufòric amb la connexió que només dos turistes que han vist les mateixes coses poden tenir, rebla "se pilla antes a un mentiroso que a un cojo". Surto i em fico al bany de vapor.
Gràcies gorret, sabia que algun dia m'oferiries un moment de joia com el d'avui.

Poemes d'un gordu remitent (V)

2009-11-18T21:48:00.002+01:00

Perdoni'm pare, perquè he picat
No ha estat gran cosa
Però me l'he menjat
Demano disculpes, perquè he fallat
Sóc dèbil davant la glucosa
Quant m'hauré engreixat?

S'ha imposat el meu jo gordu
Reprimit per molt de temps
A restaurants ja no el porto
Però els forns de lluny els sent

Estaven fent uns croissants
D'aquells amb llard i sucre fos
Sé que no són gaire sans
Però el gordu en volia un mos

Me n'he menjat una banya
Després l'altra també
És el diable qui m'enganya
Avui no em resistiré

Perdoni'm pare, perquè he picat

La cuchara que sopla

2009-11-08T17:53:00.005+01:00

Gallo ho ha tornat a fer. Si temps enrere van treure una forquilla que girava sola per enrollar els espaguetis, ara ha presentat 'Gallofuuu la cuchara que sopla'. Sí amics, la lefa del capellà està massa calenta? Ja no és un problema gràcies a aquest aparell que bufa. No em sembla malament en casos de nens asmàtics o amb serioses distròfies que els impedeixin bufar, però per nens normals (inclosos gordus i orelluts) em sembla una aberració. Quina colla de vagos i maleantes amanerats criem si ja ni es bufen la sopa? Algun dia, quan siguem vells, en lloc de "jo caminava 2 hores per anar a la feina travessant el riu, arribava allà, matava dos gitanos amb les meves pròpies mans i me'ls menjava crus" que deien els nostres iaios direm coses com "jo bufava la sopa... Sí, abans els temps eren durs de veritat".
Seguint aquesta dinàmica d'inventar aparells que ens facin les coses més bàsiques, jo proposo:
-L'espolsador de polles automàtic
-El buscaburilles 3000
-El contestamares (per mantenir-hi converses amb 3 frases "sí, mama sí", "ja ho sé no pateixis" i "vindré diumenge")

Poemes d'un gordu remitent (IV)

2009-11-07T23:59:00.002+01:00

He trobat un cinturó
Mai m'havia fet falta
Però és que més que pantaló
Sembla que dugui falda

No agafo aire quan me'l cordo
En seure el texà ja no apreta
Però encara avui recordo
La sensació "oju que això peta"

No se'm queda a la cintura
La marca dels meus texans
El cinturó ajusto amb cura
Demà compraré tirants

Maradona, quin dandy

2009-11-01T16:36:00.005+01:00

He llegit a l'Sport una noticia meravellosa, que vull que quedi anys i anys penjada en aquest blog. L'he linkat aquí, aquí i aquí.
Hi ha un tros d'aquesta magnífica història que diu “Me invitó a tomar café y mientras charlábamos nos deseamos suerte mutua. Luego nos abrazamos y me besó. Me quedó el gusto a cebolla o ajo que él había comido antes... Seguimos charlando hasta que en un momento escuché un ruido muy fuerte. ¡Fue un gas! Diego se puso nervioso y empezó a moverse en la silla para justificarse". El cas és que després de xuscar-se davant d'aquesta jaca uruguaia i d'empudegar-la amb el seu alè pestilent, la convida a l'habitació i passen el que la noia anomena una nit de romanticisme i passió (o van follar o van visionar partits de Maradona envoltats d'espelmes). Crec que és el primer cas d'un tio que suca després llufar-se en plena cita. Potser és que, a més de la mà de Déu, té l'esfínter de lavanda. Qui sap.
O això o és que ella és una mica puta, que també podria ser.

Nissan Pixo

2009-10-30T19:59:00.003+01:00

Crec que els senyors de Nissan se'ns pixen a la cara. Primer van dir que per no fer fora gent necessitaven diner públic. Els van donar els calers, van esperar un temps i després van fer l'ERO. Que a veure, si han de tancar i marxar a Tailàndia perquè els surt més barato endavant, però que no ens vacilin. El nou model de Nissan és prou explícit: Nissan Pixo. "Oh, és que sóc japonès i no tinc puta idea de què significa pixo en català". Polles, si has après què significa "subvenció", segur que saps què significa pixo.
Aquests japonesos ens estan xulejant. Darrera del somriure turístic que s'amaga rere la Nikon hi ha una ment perversa disposada a sablejar-nos per gastar-s'ho tot en tonyina crua.

La tele catxonda

2009-10-23T10:31:00.004+02:00

La meva tele ara fa crítica política. Ho fa d'una manera molt subtil, però se li entén tot. Normalment, quan poses un canal t'apareix un petit menú d'informació de com es diu el programa que estan emetent i quin és el seu horari. Perfecte, un gran avenç tecnològic. Però ahir poso el 33 a dos quarts de nou del vespre, veig uns elefants ensenyant el cul a càmera i el menú d'informació diu 'Dirigents del futur?'. Així, amb l'interrogant i tot, fent conyeta. Evidentment, 'Dirigents del futur?' és un programa d'una altra franja (a la foto podeu veure l'horari del programa i l'hora real), és casualitat. Seria molt pensar que la meva tele sigui capaç de discernir la deriva política del país i la ínfima qualitat dels nostres representats, sintetitzant-ho en una subtil broma comparant-los amb uns paquiderms (animals immensos però que es diu que s'espanten amb un ratolinet) que a més ensenyen el cul a càmera. Seria molt pensar. O potser és un servei més de la TDT.

Poemes d'un gordu remitent (III)

2009-10-21T23:24:00.002+02:00

Adéu dolça mamelleta
Adéu pit voluptuós
Ara estic perdent les tetes
Cada cop sóc menys greixós

Veure un senyor amb mamelles
No és pas gaire edificant
És més propi de les velles
Aquelles de cul gegant

Els córre el pit a l'aixella
Refugiant-se com fugitius
Però quan no ets àvia i femella
a tots sembla vomitiu

Déu vos guard

Ibsen Laurent

2009-10-21T00:02:00.000+02:00

Cuinar abans de consumir

2009-10-20T07:28:00.002+02:00

He comprat una gran quantitat de pollastre. La foto és de l'etiqueta que indica el preu i el pes, però incorpora un consell si més no soprenent: "cocinar antes de consumir". Si ho posen vol dir que s'han trobat casos de gent que menja pollastre cru? Estaríem parlant del primer fanàtic de les proteïnes i de la gastronomia japonesa que combina les dues coses?
Proposo altres productes que haurien de portar missatges obvis com l'anterior:
-Tabac: encendre abans de fumar.
-Menjar en pot: obrir abans de menjar.
-Preservatius: lligar abans de col·locar-lo.

Déu és a totes les cases (i a algunes voreres)

2009-10-19T08:09:00.000+02:00

El Senyor se m'ha aparegut tot passejant, a l'encreuament entre l'Avinguda Barberà i el Carrer Latorre. Una creu perfecta ha desafiat els meus ulls ateus des d'una vorera. Sense bassals a prop, sense un gos feligrès destre en l'art de la micció artística... com ha sorgit del no res aquesta creu?
Davant teu m'agenollo Senyor i rebo el teu missatge d'avís amb joia al cor.

2009-10-18T11:36:00.001+02:00

Carta restaurant caníbal

2009-10-18T07:46:00.001+02:00

Jo no sé vosaltres, però trobo que pel que és, els preus no estan tan malament. Ara, és per menjar-ne de tant en tant, per celebrar alguna cosa. Això sí, no paguis 40 euros per un clatell, si hi vas agafa unes bones cames o uns bons braços d'home, encara que siguin força més cars.
La salsa roquefort hi va molt bé.

Com a casa

2009-10-17T10:35:00.000+02:00

"Com a casa" és un bon eslògan si:
-la teva casa no fa olor d'orina de senyora gran
-pots parlar en veu alta i esperar una resposta que no vingui del teu cap
-no portes un collaret de la Creu Roja "per si de cas"
-la única conversa que tens és amb la filipina que et ve a fer "les rajoles de dalt"

Tres coses més:
-la dona té als ulls la tristesa de qui sap que va a trobar una mort segura
-el showman dels anys 40 va passat de coca i les dents són postisses
-que l'empresa que gestiona aquestes estades de iaios es digui "samba hotels" em sembla una broma una mica cabrona. Ni "Vals Hotels", ni "Pasodoble Hotels", ni "Balada Hotels". No. "Posem-li el nom d'alguna cosa que aquests vells no puguin ballar sense dislocar-se la cadera". Quanta mala sang hi ha en el món del turisme de iaios.

Campanya per compartir putes

2009-10-11T15:21:00.005+02:00

Vet aquí la nova campanya contra el tabac. Crec que no queda massa clara, perquè com a fumador-gorrero que sóc, crec que m'empara completament. Em dóna la sensació que si veig algú fumant estic en el meu dret d'exigir un cigar assenyalant aquest cartell.
D'altra banda tinc la sensació que ens amaguen una altra cosa, el que realment volen dir. Crec que és una versió catalana del "o follamos todos o la puta al río", passada pel filtre de la correcció política. El raonament de fons de les dues frases és el matieix. Si hi afegim que després de follar molta gent fuma, jo crec que està clar. Cap administració pública pot dir alegrement que si no folla tothom hem de llençar les putes al riu, sobretot per si algú no decodifica bé i s'ho pren pel sentit literal. Sembla doncs, molt més educat dir: "si un fuma (si un folla), fumem tots (follem tots)". Però no us deixeu enganyar pels mecanismes de la comunicació pública. El que volen aquests polítics és follar.

Poemes d'un gordu remitent (II)

2009-10-10T14:18:00.005+02:00

Diuen que la dieta em canvia
que em torno una mica boig
Jo em miro al vidre del tramvia
i penso: aviat faré goig

Ja no suo com un tocino
Ja no esbufego quan corro
Per això ara vaticino
M'agradarà no ser gordu

Hi ha una cosa que m'inquieta
Aquest canvi de temperament
Tinc comportament de tieta
Se m'està emboirant la ment?

Ara al cotxe vaig cantant
Fins i tot la Quinta Estación
Gaudeixo desafinant
M'estic tornant maricón?

Déu vós guard

Iaios manguis, la nova moda

2009-10-04T18:21:00.000+02:00

La Llei de Dependència és una pixadeta enmig del desert, les pensions fan venir ganes de morir joves i les llistes d'espera de la seguretat social fan que molta gent ja estigui aprenent a posar-se la sonda a rosca. Veient que l'estat del bénestar és una putíssima merda més gran que la discografia de Javi Cantero, els nostres avis s'han adonat que aquí cal la política del 'campi qui pugui'. Imserso? Els collons. Els avis comencen a espavilar-se i aquí en va la primera mostra: un curs per ensenyar als nostres ancians l'art de pispar rellotges. El mercat negre revifarà i els avis en seran els reis.

Publicitat poc subliminal

2009-10-04T18:19:00.001+02:00

Suavitzant que indueix interès per la filmografia de Jodie Foster.

El gorret yankee

2009-10-03T17:19:00.000+02:00

Fa un temps em vaig comprar aquest gorret yankee per la piscina. No sé perquè. La típica compra irracional. Ara rumio què em va passar si mai he estat declaradament pro-yankee. Potser devia pensar que amb aquesta bandera i fumant maria nedaria més ràpid, potser vaig veure alguna peli o una sèrie on subliminalment insertaven gorrets amb la bandera americana, no ho sé. Però són certes algunes coses:
-ho he demanat i no hi ha gorret de la UE
-speedo és una marca australiana
-si vaig amb aquest gorret a una manifestació antiglobalització acabaré amb un tret al cap

I, tot i això el meu gorret yankee no em desagrada. És coherent perquè està fet de silicona, un producte profundament arrelat a la cultura americana, i a més, quan el porto a la piscina ningú para atenció al meu sobrepès. El gorret té un efecte d'atracció hipnòtic. Si Obama l'hagués dut en la seva xerrada davant del COI ara els jocs serien a Xicago.

Poemes d'un gordu remitent (I)

2009-09-30T23:23:00.001+02:00

Panxa sé que et mato
No pensis que et guardo rencor
Ni per quan em provocaves flato
Ni per fer-me saquejar l'Opencor

No tindràs més capricis dolços
No comptis amb fregits o hidrats
Perquè faré tots els esforços
I amb sort quedaré fibrat

Ara em ballen les camises
I també els pantalons
Potser en dues setmanes
També em ballaran els collons.

Déu vós guard.

El guionista que posa en fotos

2009-09-29T20:52:00.000+02:00

Recentment aquest bloc ha estat premiat amb un lloc a l'apartat de links de elguionistaquehacefotos, que l'escriu un celebèrrim obrer de l'humor que té categoria còmica pròpia: "fer un javi" és, en honor de elguionistaquehacefotos, una hilarant situació que consisteix en dir alguna cosa terriblement inapropiada amb la persona afectada a prop.
Exemples: a la foto de la dreta el tenim posant amb un barret de cowboy rosa el dia que vam fer una wija per convocar l'esperit de John Wayne. L'efecte va ser terrible: en Wayne va plorar ferit pel dany ocasionat a la virilitat tradicional dels cowboys. Acte seguit li van venir ganes d'anar a cagar. Que ja li tocava.
A la de l'esquerra imita gràcilment la postura de dansa clàssica adoptada per una figura amb la cara de Hitler. Era el dia que Pilar Rahola visitava la redacció.
Es va emprenyar com si fossim del Polònia, tot i que li vam explicar que no frivolitzavem amb l'holocaust sinó amb el genocida. "La dansa és una disciplina de bujarrots i l'Adolf es va fer un tip de donar pel cul. M'equivoco?". Això és fer un Javi.

Criadors de Pubilles

2009-09-27T20:27:00.001+02:00

Si us pregunteu d'on surten aquestes belleses guardianes de la cultura i les tradicions catalanes, ja ho sabeu: he fet la foto d'aquest rètol de criança i elaboració a La Pubilla, davant del Mercat Central de Sabadell. Imagino que les crien en unes gàbies amb barrots vermells i grocs com la senyera, les instrueixen en ganxet i rondalles i, en lloc d'alletar-les, de petites les amorren a una gran mamella escudellera. Demanaré si es poden fer visites.

Canàries destruirà Estats Units

2009-09-26T12:46:00.000+02:00

He vist un documental extraordinari que explicava que la propera vegada que peti el volcà Cumbre Vieja de La Palma, aquella illa es pot partir, caure al mar i provocar una mega-onada de 650 metres d'alt i 30 km d'ample que travessaria l'Atlàntic en 8 hores i arrassaria Miami, Boston, Nova York i tota la costa est americana. No se sap quan passarà, però passarà.
Espero, pel bé de Zapatero, que sigui acabat el seu mandat. Perquè si després del ridícul "oye, Barack, ¿se pueden poner las niñas y así tenemos una foto para el comedor?", m'imagino la vergonya que passaria si una onada espanyola li arrassés mig país al seu nou colega.
No vull ser alarmista, però potser ja serem morts i no ho veurem. Per si de cas, jo m'he fet el propòsit de viatjar aviat a Estats Units, no fos cas que els carrers quedin nets de papers al terra i de vida humana.
Aquí teniu més info sota el tranquilitzador títol "El Cumbre Vieja y la ola que arrasará el mundo".

Fascinació

2009-09-25T12:33:00.000+02:00

Fixeu-vos en aquesta meravellosa imatge que segurament faria que Darwin, si el resuscitessim, implorés un tret al cap. Deixarem de banda l'èxit del sistema educatiu (i de la indústria de les samarretes amb dibuixos de la teoria de l'evolució), que ha fet que la ment de l'home que regenta aquest imperi de l'aminoàcid retingui un concepte de primària.
Centrem-nos en el que per aquesta gent significa evolucionar: es tracta de passar de l'estructura antropomòrfica d'una persona estàndard (podria ser un executiu, o un mestre d'escola, pare de tres fills i que espera el partit del barça amb ànsia) per convertir-se en una bèstia amb els músculs tan tibats que sembla que estiguin fets de vímet (podria ser un porter de discoteca, un esquarterador artesanal que només utilitza les seves pròpies mans o un tio amb la polla petita). El millor és que per ells el zènit evolutiu és untar-se d'oli (ho entenc en un pebrot amb desitjos d'esdevenir escalivada) i, sobretot, seguir fent servir ELS MATEIXOS PUTUS PANTALONETS ARRAPATS. T'has gastat un pastón en pastilles i no et pots comprar unes malles noves al Decathlon? De què merdes et serveix tanta evolució si portes enganxada l'olor de cul suat?

2009-09-25T12:22:00.000+02:00

Jugar amb la fruita

2009-09-24T16:48:00.001+02:00

Xistes de gordus

2009-09-24T11:42:00.000+02:00

L'humor mola perquè tothom li agrada i tothom s'hi atreveix. És una gran cosa, però de vegades alguns xistes en lloc de fer riure fan venir ganes de preguntar-te perquè merdes l'atzar provoca algunes connexions sinàptiques que no s'haurien d'haver produït mai. Això m'ha passat amb la 'Quo' d'aquest mes de setembre. Pàgina 8.
Aquesta gent presenten un estudi que assegura que quan tens deutes t'engreixes més, perquè tendeixes a retallar despeses en les caríssimes amanides de fulla d'enciam aristòcrata i et passes a la vulgar 'pizza gordensis'. El que m'ha fascinat és els collonacus inmensos del redactor divertit de 'Quo' que ha fet la peça. Ha agafat la foto de la panxaca d'un senyor adipós i li han escrit a sobre "yo tengo una deuda de varios kilos". Però la bateria de xistes de gordus no acaba aquí, perquè n'hi ha quatre més a sota remarcats amb magnífics interrogants. El primer proposa avalar amb el tipet, el segon fa una relació de dubtós gust entre el menjar-brossa i acabar menjant de la brossa (escombriaires, aplaudiu, han relacionat les vostres costelles escarransides en un xiste d'obesos!), tornen a demanar que es tingui en compte el tipet per aconseguir crèdits (fan 4 putus xistes i en 2 fan servir la mateixa tesi) i el quart juga amb la paraula tipus i els tipus d'interès (noti's que es preparen el xiste amb la frase "por el tipo que tenemos"). Fabulós.
Després de patir aquest ametrallament humorístic, tinc una nova estadística publicable en aquesta revista científica: "el 100% dels xistes de Quo són una puta merda".
Déu vós guard.

El Hundimiento de la tele japonesa

2009-05-01T11:25:00.000+02:00

Hitler no va morir. Va fugir al Japó on va expressar el seu sadisme com a programador de concursos a la tele japonesa.

Hamlet de Barrio

2009-05-01T11:22:00.000+02:00

Hamlet amb llenguatge de carrer

El Club de la Chucha

2009-04-19T16:21:00.000+02:00

Sí, he dit Chucha

Creu de Sant Jordi per a l'óssa Hvala i campanades de cap d'any a Badia del Vallès

2009-04-12T16:53:00.001+02:00

Mireu aquesta careta i digueu-me si no es mereix una Creu de Sant Jordi per tot el que ha patit i per haver tingut la decència de no matar aquell caçador imbècil.
Fa un temps, a l'Extraradi de la COM vaig reclamar això i que les campanades de TV3 es fessin a Badia del Vallès.

Han passat uns mesos i cap institució s'han mostrat interessada. Com hem caigut en aquest buit moral? No pensen en la felicitat de les bèsties salvatges? I en l'óssa Hvala tampoc?

No me asustes cuando duermo

2009-04-05T12:02:00.000+02:00

I això és el que ara faig al jueves. Imaginar que per fi un justicier acaba amb la vida de tots els malparits que es dediquen a espantar-te quan dorms. És molt divertit fer-ho, però patir-ho és taquicardia garantida. Calia venjança. Sí, heu de clickar sobre la imatge.

GENT QUE ADMIRO: repartidors de publicitat

2009-02-16T21:46:00.000+01:00

Hi ha gent que els odia, i potser amb raó, però els repartidors de publicitat mereixen el nostre respecte i la nostra admiració perquè són les persones més perseverants de la terra. Ja pots posar un cartell dient "com vegi un fulletó publicitari et trobaré i et trencaré la cara a hòsties". Tant hi fot. El paio et deixa la publicitat. Tant és si no tens bústia i si la teva porta és d'aquelles que van tan ajustades que només deixen l'espai just perquè entrin molècules d'oxigen en fila. El tio farà un plec màgic amb la publicitat i quan entris trobaràs una muntanya de fulls davant teu.
Hem d'honrar-los. Quan nosaltres defallim en les nostres feines, ells triomfen. Deixen la publi i caminen fins a la casa del costat. I quan entren a un bloc de pisos i troben 50 bústies davant seu les omplen amb una velocitat digna d'uns ninjes. Gent eficient. Els repartidors de publicitat són el més similar que tenim en aquest país a allò que sempre hem anomenat "alemanys". Així és que quan veieu un altre repartidor, saludeu-lo amb un Sig Heil. Ell ja ho entendrà.

Gràcies noia del tren

2009-01-02T18:26:00.000+01:00

Gràcies noia del tren per despertar-me. Ja havia baixat tothom, érem a plaça catalunya, era molt d'hora i, si no m'arribes a despertar tu (insisteixo: última passatgera dormilega a banda), hauria tornat a Sabadell com un gilipolles.
Si m'he clapat i en despertar-me he donat les gràcies balbucejant una frase incomprensible, no és perquè sigui un indigent, ni un borratxo austríac. Era una combinació de son i vergonya.

Ché Guevara

2007-11-30T18:17:00.000+01:00

El Ché, d’adolescent, ja anava molt revolucionat. Quan tenia 12 anys es va comprar una barba postissa i anava dient “ja veureu quan tingui edat de fumar puros! La liarem!”. I així va ser. Però sens dubte, la frase del Ché que va passar a la posteritat és aquella de “prefiero morir de pie, que vivir siempre de rodillas”. Que és una frase que podria haver dit Alfons Arús negant-se a fer de Nuñito de la Calzada.

Dalí

2007-11-30T17:30:00.000+01:00

Dalí era un tio acostumat a fer el que li donava la gana. De fet, si pujaves amb ell al tren, no era estrany veure’l amb els peus al seient del de davant o, fins i tot, fumant en pipa entre vagó i vagó. Era, el que avui anomenaríem… un quillo. Per sort va conèixer la dona de la seva vida, la Gala, que el primer dia li va fotre un parell de bufetades i li va dir “i ara s’ha acabat fer el guarru. Posa’t a guanyar diners o prepara’t per rebre. Ah, i comença a idolatrar-me!”. I el Dalí no va tenir cap més remei que centrar-se i pintar. Per sort.

"SI NO DISFRUTAMOS NO GANAREMOS"

2007-05-04T09:55:00.000+02:00

És el lema de Ronaldinho (adoptat també pel gran Jaume Esquius). I és veritat, aquesta actuació n'és una mostra.
Fa molt molt de temps vaig participar al concurs de monòlegs de Projecte9 a Badalona. I va ser una de les millors actuacions de la meva vida. Vaig disfrutar moltíssim i em van donar el segon premi. Ho van gravar en video però no hi és tot! La càmara va fallar i només hi ha uns 3 minuts d'una actuació de 10 o 12. Llàstima, perquè notareu que tothom havia entrat molt bé en el joc i que era una nit per gaudir.

REPOR K3

2007-05-04T09:51:00.001+02:00

Quan vaig guanyar el concurs de Soliloquis van venir una gent amb càmeres i van gravar i fer preguntes. I al final va quedar això.

Llibre del Piñol

2007-03-20T19:04:00.000+01:00

Sí, aquest Sant Jordi es publicarà el llibre de l'On vols anar a parar? Ja us dic ara que està molt bé, fa riure i ens l'hem currat molt, PERÒ apunteu la recomanació de l'any. El gran Joan Antoni Martín Piñol (còmic i guionista admiradíssim per mi i 10 milions de persones més) publica la seva primera novel·la: 200 bogeries perquè et quedis amb mi (també disponible en castellà). És molt gran. La portada és inconfussible i, si voleu més informació entreu a www.200locuras.com Espectacular!

VIRUS A TV3

2006-11-29T19:02:00.000+01:00

Amics, el 6 de gener, hi haurà un especial de Virus a TV3. Especial de Reis, i... a partir d'aleshores, setmanal... Videos virals, tants com vulguis. Ja ens ho passarem bé, ja...

ACTUACIÓ A L'AUTÒNOMA

2006-09-18T12:13:00.001+02:00

El proper dimecres 20 de setembre de 2006, a les 19:30: actuació a l'Aula Magna de la Facultat de Ciències de la Comunicació de la UAB. La típica actuació de benvinguda a la gent que comença la carrera. Ens ho passarem bé.

Temporada 2006-2007... a CATALUNYA RÀDIO!

2006-08-11T10:17:00.000+02:00

Amics, sembla increïble que continuï existint gent tan inconscient. Però és així.
La temporada vinent faig un megasalt professional i me'n vaig a pencar com a guionista a Catalunya Ràdio al programa de Llucià Ferrer. A partir del 4 de setembre, de 16 a 19 de la tarda, s'emetrà "On vols anar a parar!?" un programa d'humor i xerinola amb un equipàs acollonant. I em deixen treballar amb ells! Ens ho passarem teta.

Toni Mata guanyador de la IV edició de SOLILOQUIS

2006-06-22T17:55:00.000+02:00

El divendres 16 de juny vaig guanyar la IV edició de Soliloquis, un certamen de monòlegs que es celebra a l'Espai Transformadors, de Barcelona. El monòleg premiat ha estat una versió reduïda de "Jove Putejat" (reduït a 12 minuts). El premi que m'he endut és un xec del Banc Sabadell que ha estat ingressat directament al meu compte vivenda. També, gràcies al premi, faré algunes actuacions per Barcelona. Està mig per confirmar, però anirà més o menys així:
- Festes de Sarrià/Sant Gervasi: 14 de juliol 22h
- Festes de la Mercè
- Sala Anaglifos i Beckett (a partir de l'octubre).
En fi, ho porten des de AESCENA i ARTIXOC, s'ho pregunteu a ells. O si de cas, quan m'ho diguin, ja ho penjaré aquí.
http://www.casalbcn.info/5.2.soliloquis.php

Somrieu, si us plau

2006-05-23T17:26:00.000+02:00

La meva iaia diu que en aquesta surto bé. És una imatge congelada del programa "Uf!" de MolaTv.

També us foto un link www.tv3.cat/elcordelaciutat
perquè aquesta gent de la tele m'han donat una tribuna pública (en aquest cas una columna diària a la seva web, que dius "més visites que una pàgina de zoofília no tindrà, però no està malament") on faig un comentari alegre de tots i cadascun dels capítols d'aquest culebrot domèstic que és "EL COR DE LA CIUTAT", tararatararààà, m'encanta la sintonia que té.